A Mondrian vàrem estar, ben a prop de Kaymús, d'infausta memòria. Teníem la intenció d'anar a 534, però per segona vegada ens havien posat pegues, així que ja no anirem, hem sol·licitat que ens tornen els diners.
Per començar una simple, gustosa i ben preparada amanida amb formatge......etc. De vegades als restaurants volen canviar de dalt a baix les costums de menjar, innovar, crear, etc. I no se n'adonen que el pas a pas del menjar té un rodatge i un perquè. En definitiva, començàrem amb una amanida, ben fet.
Escalivada de verdures amb formatge de cabra gratinat. Bona escalivada, no era un element definitiu però anava ben precedida i seguida.
Milfulles de creïlles a "lo" pobre. Segurament el millor entrant, Carles deia que dir-li foie al que ens varen posar era un poc massa pretenció, però no en va quedar ni una engruna en cap plat. A més, amb una original presentació. Amode de pinxo un damunt de l'altra.
Esta vegada com a plat principal teníem on triar.
El nostre, solomillo........ podia haver estat una miqueta millor. Per a mi un poc dolç (pense que la carabasseta que l'embolicava proporcionava molta estètica i no poca dolçor) per a Carles massa fet. Bé, no estava gens malament però ara ja estem un poc quisquillosos.
Cruixent de xai al romer amb salsa de bolets i xampinyons, molt requetebé. Mercè amant de les cabretes mortes ens el donà a tastar i tots els ingredients havien estat ben fets i quallats.
Lassanya de "rape" i gambes, es va quedar un poc a mitges este plat. Bona presentació certament, però al final allò que interessa és el gust i en aquest cas no va satisfer als comensals.
Per al postre Coulant de xocolate, ja hem tenen un poc avorrit, sempre amb els brownies amb gelat.
