Malkebien. Bé, el nom està ben posat, Ens va portar Andreu com sempre. Malkebien està situat al barri de Torrefiel, lluny del centre de la ciutat, certaament no és el millor lloc. És per això que atribuïm la falta de cura del seu aspecte al fet que ha de conjugar uns menús més o menys proletaris amb una bona cuina.
Això és així, una bona cuina. Però limitada. Quan vàrem anar, diumenge, tenien menú. Ens varen explicar que era perquè tenien una cuina limitada i preferien ofertar poca varietat per assegurar la qualitat. Efectivament qualitat hi havia al menjar, i més si tenim en compte que el menú només costava 16'50 €.
A més Malkebien compta amb una selecció de vins portuguesos que no és fàcil de trobar per València.
D'entrant vàrem menjar una espècie de coca e verdura, molt bona, jo m'haguera menjat tota la coca, tenia un cert regust a truïta de verdures, potser per l'ou.
El següent plat varen ser quatre raviolis, fets amb pasta guangó?
Per al postre em va cridar l'atenció una mena de sopa d'orxata. Tampoc era res de l'altre món. Com sempre el xocolate sempre guanya.
Per al postre em va cridar l'atenció una mena de sopa d'orxata. Tampoc era res de l'altre món. Com sempre el xocolate sempre guanya.
