La Mussola.

La frase de Carles va ser....... Ie!! L'hem cagada!!!

La Mussola es troba al carrer la Barraca al Cabanyal. Un carrer, com el de qualseol poble que barreja cases de poble de principis de segle amb horribles finques, res nou. Però al contrari que qualsevol poble dels voltants la falta de cura del carrer era patent. Brut i ple de caguerades de gossos este carrer convidava a muntar al cotxe altra volta i tornar cap a casa. Qualsevol poblet de per ací procura tindre els carrers més o menys ben endreçats, sinó és així protesten i l'ajuntament fa els possibles. No passa així al Cabanyal, les protestes de res els han aprofitat front a l'obsessió de Rita Barberà d'enderrocar el barri per fer arribar Blasco Ibáñez fins al port. Altres ciutats portuàries han fet d'estos barris vora mar uns llocs d'atractiu turístic, barreja de cultures i de costums, xicotetes comunitats inserides en un context peculiar que les fa inèdites i curioses.

Per a res vol això Rita. València no està al Cabanyal, està més endins segons ella, i que se n'obliden els que pretenen altra cosa. I si no pot fer l'ampliació de Blasco Ibáñez, almenys deixarà que estos barris s'enfonsen a poc a poc.

Continuem després de la disgressió.

Carles i jo entràrem, després d'evitar les caguerades dels gossos i ens veiérem un local xicotet, sense aire condicionat amb dos cambrers argentins amarats de suor que a les 9'15 ens digueren que en cara no estava obert.

Ie! L'hem cagada!

Ho havia contractat Carles per Groupon i només ens havia costat 11 € per cap 6 entrants, 6 begudes, i 6 plats principals. Si algú en eixe moment haguera dit: au a casa! Jo l'haguera recolzat sense cap fisura, però ningú ho va fer. Vàrem prendre unes cervesses pels voltants i tornàrem amb resignació.

Tot havia canviat, havien engegat l'aire condicionat rebaixant la basca que feia, els cambrers s'havien fet el monyo i torcat la suor. Respiràrem més tranquils. Així començà un bon sopar a un preu més que raonable.

Els entrants, que en demanàrem un de cada eren una gustosa amanida de pernil i ou .......

Després un pastís de conill fred amb gelatina. Amb un gust un poc indefinit però que resultava. Plat fred i ben elaborat.

Clotxines a la planxa.?Segurament del terreny, molt bones.

Més puntilla encara que (segons Carles) eren calamarcets amb all tendre. Un plat clàssic però amb resultats òptims.

Hojaldre de "molleja" de xai amb trompetes. Mmmmmmmmmmmmmmmm, exquisit, el gust a la morella de les nostres infanteses però cuinat de manera moderna.

Abadejo al forn. Molt bo, suau, saborós i ben cuinat.

Ventresca de tonyina.

Filet de tito

Filet de porc, que jo vaig demanar, ben fet però sense massa alegries, tampoc amb la guarnició.

Tarta d'albercoc, molt bona, sobretot la pasta.

Cubanito el vàrem demanar de postre. Era tarta de xocolata amb rom (que no sé per on parava) i un poc de gelat de vainilla. Res de nou.

Vi de la casa, un Verdejo força justet.

 

Continuarà.

La Sucursal

Hi anàrem, a un dels llocs demés fama de València. I no hi havia per a tant. Clar que estava bo, però d'altres llocs amb menys caché ens havien satisfet igual o més.
Més que segur que l'aura que l'envolta és deguda al fet que t'agafen la jaqueta quan vas a seure, curiosa costum que alguns consideren com a marca d'estil, quan no la podem considerar com res més que un excés de servilisme o un tractament propi de llar d'infants.

Snacks

????

Estes tomatetes Cherry arrebosades proporcionaven al paladar una curiosa conjugació de gustos que no ens deixaren  indiferents.

????

El plat de verdures de l'horta pròpia del restaurant tot i que al turisme li resultara excepcional, a la gent de l'horta que ens hem criat amb sobredosi de carabasseta, cebes o pimentons, no ens va sorprendre gens.

Gelat amb suc de xufa?

Continuarà......